Genome data from a sixteenth century pig illuminate modern breed relationships

Ancient DNA (aDNA) provides direct evidence of historical events that have modeled the genome of modern individuals. In livestock, resolving the differences between the effects of initial domestication and of subsequent modern breeding is not straight forward without aDNA data. Here, we have obtained shotgun genome sequence data from a sixteenth century pig from Northeastern Spain (Montsoriu castle), the ancient pig was obtained from an extremely well-preserved and diverse assemblage. In addition, we provide the sequence of three new modern genomes from an Iberian pig, Spanish wild boar and a Guatemalan Creole pig. Comparison with both mitochondrial and autosomal genome data shows that the ancient pig is closely related to extant Iberian pigs and to European wild boar. Although the ancient sample was clearly domestic, admixture with wild boar also occurred, according to the D-statistics. The close relationship between Iberian, European wild boar and the ancient pig confirms that Asian introgression in modern Iberian pigs has not existed or has been negligible. In contrast, the Guatemalan Creole pig clusters apart from the Iberian pig genome, likely due to introgression from international breeds

Estudi de les pautes d’accés i consum dels recursos animals a partir de l’arqueozoologia l'exemple del Castell de Montsoriu

Els objectius d’aquesta tesi es centren en incidir en les problemàtiques històriques entorn a les modalitats d’adquisició i accés als recursos animals en relació a la posició social; la pràctica de produccions d’origen animal especialitzades durant l’època medieval, i la seva distribució; l’organització del consum dels recursos d’origen animal a finals de l’edat mitjana i inicis de la moderna; i les qüestions relatives a la cuina i les tècniques culinàries de l’època. La tesi s’ha centrat en la revisió i avaluació de la documentació i dades disponibles sobre la gestió animal entre els segles VIII i XVII a la península Ibèrica i Europa. L’eix central del treball el constitueix el conjunt de restes de fauna recuperades al jaciment del castell Montsoriu (Arbúcies) corresponents als segle XVI (1520-1550). La metodologia ha consistit en la classificació anatòmica i taxonòmica de les restes, determinació de l’estructura de les poblacions animals representades, anàlisi biomètrica de les restes de fauna, anàlisi tafonòmica del conjunt i anàlisi qualitativa de les restes de fauna. En total s’han analitzat 8804 restes de fauna. Les restes de macromamífers són les que presenten més importància quantitativa, seguides per les restes d’aus. Tenint en compte la totalitat d’espècies representades (macromamífers, aus, peixos), el 86% de les restes (NR=5065) corresponen a animals domèstics en front a un 14% que correspon a animals salvatges (NR= 798). Els resultats obtinguts demostren que l’adquisició d’aliment per part dels habitants del Castell de Montsoriu al segle XVI es centra de manera prioritària en els recursos domèstics. La contribució de les espècies domèstiques a la producció càrnia és molt més elevada que la de les salvatges (3% comptant mamífers i aus). Els quatre principals tàxons de mamífers domèstics tenen un paper molt important, tot i que no es pot ignorar la diversitat d’espècies salvatges explotades, sobretot pel que fa a l’avifauna. Tenint en compte la composició general del conjunt s’evidencia que probablement les pràctiques cinegètiques estarien relacionades amb activitats de caire lúdic, banquets i cerimònies. Tal com s’ha evidenciat també per a les aus salvatges, i atenent-nos al baix nombre de restes representades per a cada una de les espècies, la seva importància en la dieta dels segles XV i XVI no es deuria a la seva contribució al sosteniment quotidià, sinó al significat atorgat al seu consum. Remarcar que la totalitat d’aus (tant domèstiques com salvatges) supera en kg. de carn consumible als mamífers salvatges. Algunes de les aus consumides, a vegades difícils d’obtenir, podrien haver exercit un rol important com a símbol d’estatus i riquesa. L’estudi de la variabilitat anatòmica evidencia, no obstant, diferents modes d’adquisició de l’aliment destinat al consum, contemplant tant la producció local com l’abastiment exterior. A part del consum alimentari, l’anàlisi efectuada ha permès constatar que al llarg del segle XVI es produeixen importants innovacions en el camp de les tècniques ramaderes que contribuiran a canviar l’aspecte dels animals domèstics, innovacions que van lligades a les noves exigències del mercat i a les millores introduïdes en les pràctiques agrícoles. L’augment de la talla dels animals i l’acceleració del seu ritme de creixement contribueixen d’aquesta manera a l’increment de la productivitat ramadera. La comparació de les restes de fauna del jaciment de Montsoriu, relatives a l’alimentació càrnia dels seus ocupants, amb la d’altres jaciments contemporanis d’estatus social variat ha permès proposar una síntesi sobre els possibles indicadors de rang social a partir del consum de productes carnis.The aims of this thesis are focused on the impact on historic issues around the modes of access and acquisition to animal resources in relation to the social position; the specialized practice of productions from animal origin in the Medieval Ages, and their distribution; the organization of the consumption of animal resources at the end of the Middle and early Modern Ages; and the issues related to the cooking and the culinary techniques at the time. This thesis has focused on reviewing and evaluating the available data and information on the animals’ management between the eight and seventeenth centuries in the Iberian Peninsula and Europe. The core of the study is the set of faunal remains recovered at the site of the Montsoriu castle (Arbúcies), from the sixteenth century (1520 - 1550). The methodology consisted in classify the remains in an anatomical and taxonomical way, determining the structure of the animal population represented, and their biometrical, taphonomic and qualitative analysis. We have studied 8804 animal remains; the macromammals are the ones with a major quantitative importance, followed by the birds’ remains. Taking the whole set of remains (macromammal, birds, fishes), the 86% of them (5065 remains) are from domestic species, while the 14% belong to wild species (798 remains). The results show that the food’s acquisition by the Montsoriu Castle’s inhabitants on the sixteenth century is focused on the domestic resources. The contribution of the domestic resources in meat production is much higher than the wild ones (3% birds and mammals altogether). The main four domestic taxa have a very important role, but we cannot ignore the diversity of the wild species exploited, especially regarding the birdlife. Given the general composition of the whole set, it’s evident that provably the hunting practices were related to ludic activities, feasts and ceremonies. As also shown by wild birds, and sticking to the low number of remains represented for each species, their importance in the diet of the fifteenth and sixteenth centuries wasn’t a daily sustenance contribution, their importance was the meaning given to their consumption. It’s important to note that all the birds (both domestic and wild) exceed in consumable meat the wild mammals. Some of these birds, difficult to obtain, could have played an important role as a symbol of status and wealth. However, the study of the anatomical variability evidences that different modes of acquisition of the food were applied, considering both local production and external supply. Besides the food consumption, different analysis have verified that in the sixteenth century important innovations in the field of farming techniques were done, and they helped to change the appearance of the domestic animals, innovations that are linked to the new marked demands and improvements in the agricultural practices. Increasing the animals’ sizes and accelerating the growth rate contributed to increase the livestock’s productivity. The comparison of the faunal remains related to food meat of the Montsoriu site’s inhabitants with other contemporary sites of varied social status has allowed proposing a synthesis about the possible social status from the meat products’ consumption

Estudi de les pautes d'accés i consum dels recursos animals a partir de l'arqueozoologia l'exemple del Castell de Montsoriu

Els objectius d'aquesta tesi es centren en incidir en les problemàtiques històriques entorn a les modalitats d'adquisició i accés als recursos animals en relació a la posició social; la pràctica de produccions d'origen animal especialitzades durant l'època medieval, i la seva distribució; l'organització del consum dels recursos d'origen animal a finals de l'edat mitjana i inicis de la moderna; i les qüestions relatives a la cuina i les tècniques culinàries de l'època. La tesi s'ha centrat en la revisió i avaluació de la documentació i dades disponibles sobre la gestió animal entre els segles VIII i XVII a la península Ibèrica i Europa. L'eix central del treball el constitueix el conjunt de restes de fauna recuperades al jaciment del castell Montsoriu (Arbúcies) corresponents als segle XVI (1520-1550). La metodologia ha consistit en la classificació anatòmica i taxonòmica de les restes, determinació de l'estructura de les poblacions animals representades, anàlisi biomètrica de les restes de fauna, anàlisi tafonòmica del conjunt i anàlisi qualitativa de les restes de fauna. En total s'han analitzat 8804 restes de fauna. Les restes de macromamífers són les que presenten més importància quantitativa, seguides per les restes d'aus. Tenint en compte la totalitat d'espècies representades (macromamífers, aus, peixos), el 86% de les restes (NR=5065) corresponen a animals domèstics en front a un 14% que correspon a animals salvatges (NR= 798). Els resultats obtinguts demostren que l'adquisició d'aliment per part dels habitants del Castell de Montsoriu al segle XVI es centra de manera prioritària en els recursos domèstics. La contribució de les espècies domèstiques a la producció càrnia és molt més elevada que la de les salvatges (3% comptant mamífers i aus). Els quatre principals tàxons de mamífers domèstics tenen un paper molt important, tot i que no es pot ignorar la diversitat d'espècies salvatges explotades, sobretot pel que fa a l'avifauna. Tenint en compte la composició general del conjunt s'evidencia que probablement les pràctiques cinegètiques estarien relacionades amb activitats de caire lúdic, banquets i cerimònies. Tal com s'ha evidenciat també per a les aus salvatges, i atenent-nos al baix nombre de restes representades per a cada una de les espècies, la seva importància en la dieta dels segles XV i XVI no es deuria a la seva contribució al sosteniment quotidià, sinó al significat atorgat al seu consum. Remarcar que la totalitat d'aus (tant domèstiques com salvatges) supera en kg. de carn consumible als mamífers salvatges. Algunes de les aus consumides, a vegades difícils d'obtenir, podrien haver exercit un rol important com a símbol d'estatus i riquesa. L'estudi de la variabilitat anatòmica evidencia, no obstant, diferents modes d'adquisició de l'aliment destinat al consum, contemplant tant la producció local com l'abastiment exterior. A part del consum alimentari, l'anàlisi efectuada ha permès constatar que al llarg del segle XVI es produeixen importants innovacions en el camp de les tècniques ramaderes que contribuiran a canviar l'aspecte dels animals domèstics, innovacions que van lligades a les noves exigències del mercat i a les millores introduïdes en les pràctiques agrícoles. L'augment de la talla dels animals i l'acceleració del seu ritme de creixement contribueixen d'aquesta manera a l'increment de la productivitat ramadera. La comparació de les restes de fauna del jaciment de Montsoriu, relatives a l'alimentació càrnia dels seus ocupants, amb la d'altres jaciments contemporanis d'estatus social variat ha permès proposar una síntesi sobre els possibles indicadors de rang social a partir del consum de productes carnis.The aims of this thesis are focused on the impact on historic issues around the modes of access and acquisition to animal resources in relation to the social position; the specialized practice of productions from animal origin in the Medieval Ages, and their distribution; the organization of the consumption of animal resources at the end of the Middle and early Modern Ages; and the issues related to the cooking and the culinary techniques at the time. This thesis has focused on reviewing and evaluating the available data and information on the animals' management between the eight and seventeenth centuries in the Iberian Peninsula and Europe. The core of the study is the set of faunal remains recovered at the site of the Montsoriu castle (Arbúcies), from the sixteenth century (1520 - 1550). The methodology consisted in classify the remains in an anatomical and taxonomical way, determining the structure of the animal population represented, and their biometrical, taphonomic and qualitative analysis. We have studied 8804 animal remains; the macromammals are the ones with a major quantitative importance, followed by the birds' remains. Taking the whole set of remains (macromammal, birds, fishes), the 86% of them (5065 remains) are from domestic species, while the 14% belong to wild species (798 remains). The results show that the food's acquisition by the Montsoriu Castle's inhabitants on the sixteenth century is focused on the domestic resources. The contribution of the domestic resources in meat production is much higher than the wild ones (3% birds and mammals altogether). The main four domestic taxa have a very important role, but we cannot ignore the diversity of the wild species exploited, especially regarding the birdlife. Given the general composition of the whole set, it's evident that provably the hunting practices were related to ludic activities, feasts and ceremonies. As also shown by wild birds, and sticking to the low number of remains represented for each species, their importance in the diet of the fifteenth and sixteenth centuries wasn't a daily sustenance contribution, their importance was the meaning given to their consumption. It's important to note that all the birds (both domestic and wild) exceed in consumable meat the wild mammals. Some of these birds, difficult to obtain, could have played an important role as a symbol of status and wealth. However, the study of the anatomical variability evidences that different modes of acquisition of the food were applied, considering both local production and external supply. Besides the food consumption, different analysis have verified that in the sixteenth century important innovations in the field of farming techniques were done, and they helped to change the appearance of the domestic animals, innovations that are linked to the new marked demands and improvements in the agricultural practices. Increasing the animals' sizes and accelerating the growth rate contributed to increase the livestock's productivity. The comparison of the faunal remains related to food meat of the Montsoriu site's inhabitants with other contemporary sites of varied social status has allowed proposing a synthesis about the possible social status from the meat products' consumption